L’idea bàsica, “Contar es encantar”, el més important és narrar i fa que es puguin adquirir coneixements fàcilment.  El narrador, té una veu suau, simplicitat, sentir-se segur, importància de les imatges, creure amb el que diu, acompanyar la narració amb l’expressió facial...

Gabriel Mistral

LLEIS

1. Primer s’escriu després és pensa
2. Escriure sempre és reescriure
   1. No utilitza expressions massa conegudes, sobretot escrites
   2. No utilitza metàfores i imatges massa familiars
   3. Si en un text pots suprimir una paraula, suprimeix-la
   4. Entre dos paraules equivalents, tria-la més curta.
3. El congrés dels indians és una realitat paral·lela
4. No utilitzis la veu passiva
   1. No utilitza negacions
   2. No utilitza possessius
   3. Usa: gens, gaire, res, ningú, prou, força...
   4. Usa pronoms febles
5. No utilitzis paraules científiques ni estrangeres ni d’argot
6. Si després d’aplicar aquestes normes el text a empitjorat no les apliquis

El conte universal a través dels temps

No es pot ensenyar l’historia de la literatura sense començar pel conte infantil. Representacions siderals, símbols de fenòmens astronòmics, relats mítics, semblen ser l’origen de la major part dels contes universals. Les emigracions dels pobles reparteixen aquests relats, apresos de generació en generació, per tot el món: d’aquí l’ universalitat del conte infantil.

No tots els contes clàssics tenen un origen prehistòric. Molts han nascut de relats de catàstrofes, successos... (Barba Azul, exemple).

La biografia de Cristian Andersen es la més interessant que es pot explicar a un nen quan surti de la primera infància.

El conte en els diferents períodes de la infància

2-4 anys

• A de tenir els mateixos elements que el nen maneja diàriament
• Moltes repeticions (preferiblement)
• No importa el desenllaç
• Onomatopeies
• Casi sense argument
• Simplicitat

4-5 anys

• Demana mateixos contes però s’ha d’augmentat el nivell
• Interès per el meravellós
• Eren imaginació dels nens

5-7 anys

• Tots els contes amb un valor moral i li ensenyin l’art de viure
• L’ensenyança moral s’ha de despendre del relat

7-9 anys

• Comença a sentir la poesia
• Relat interessant
• Fins aquesta edat no agraden els contes de Andersen
• No imitacions

Com s’adapta el conte per ser explicat

① Exposició: ràpida i començar per les paraules “havia una vegada”

② Nus: més important, repetir frases i paraules sense por a que el nen es cansi, li agrada endevinar, exageració, el conte tingui unitat de temps i d’acció, no variar el nom dels personatges...

③ Desenllaç: no importància a la seva longitud sinó a la seva exactitud i s’ha d’acabar amb “colorin colorado este cuento se ha acabado”

La rima: El nen es molt sensible a la paraula rimada. Les frases que no estiguin rimades i s’hagin de repetir varies vegades es convenient que se’ls hi doni cert ritme perquè el nen les aprengui amb facilitat i per el gust que dona sentir-les.

Com s’aprèn el conte per explicar-lo

Tots som capaços d’explicar un conte. Tots sabem explicar-lo, escollint el més indispensable per la comprensió dels que l’escoltem. “Com més ens interessi el conte millor l’explicarem”.

El millor mètode, després de llegir 4/5 vegades detingudament, fins a saber-se’l, apuntar els contorns del conte concisament, reduint. Durant aquell temps pensar amb ell, com un fet viscut. També és recomanable escribir-lo moltes vegades.

Com s’ha d’explicar el conte

Factors ha tenir en compte: claredat del llenguatge, la veu, seguretat, a poc a poc, alternatives, la història en serio, fonètica, fer riure, deixar riure, l’actitud del que l’explica, confiança en si mateix i raons per explicar un conte.

Elena Fortuny 

La narració és un tipus de discurs en què un narrador explica uns fets reals o ficticis d’un o diversos personatges, que es desenvolupen al llarg d’un temps i un espai. La qual es caracteritza per un desenvolupament temporal: situació inicial, inici del conflicte, conflicte, resolució del conflicte i situació final.

També té quatre elements en la narració: el narrador, l’acció, els personatges i el marc narratiu.

˃ NARRADOR: selecciona i ordena els fets. Hi ha dos tipus de narració, en primera i en tercera persona i també, en segona persona però és poc freqüent.

˃ ACCIÓ: és el conjunt d’episodis narrats. On hem de distingir entre fets i forma de narrar.

˃ PERSONATGES: són les persones o éssers ficticis que intervenen en l’acció, els que viuen els esdeveniments narrats. És poden diferencia segons la seva importància (principals i secundaris), segons la seva natura (històrics, simbòlics i autobiogràfics) i segons la seva profunditat psicològica (plans i rodons).

˃ MARC NARRATIU: el constitueixen el temps i l’espai. Pel que fa al temps, podem trobar l’intern (abasta el que dura l’acció) i l’extern (es refereix a l’època) i per altra banda l’espai és els diferents llocs en què és desenvolupa l’acció (urbà, real, verosímil i fictici).

Gemma Lluch

Presentació del currículum d'educació infantil. 

Exposa la finalitat, les capacitats, les àrees i també la reflexió metodològica per al bon desenvolupament dels infants.

Enllaç